Elefant Trompeta

La història d’aquesta marca de joguines és digne de ser explicada, i ho faré de la millor manera possible. La creadora d’aquesta marca Samantha Morshed es muda a Bangla Desh a l’abril de 2004 i hi crea una entitat sense ànim de lucre que es diu Hathay Bunano per intentar ajudar a la gent i sobretot a les dones d’aquelles contrades. A través d’aquesta entitat i d’una ONG local ofereix feina a 12 dones que aniran a casa seva a aprendre a teixir i començar a crear així els productes que després es comercialitzaran sota el nom de la marca Peeble. Amb els diners que les dones guanyen poden pagar l’escola dels seus fills, i poden ajudar als seus marits en l’economia familiar en una societat en que la dona no té un paper gens senzill. De manera que comprar aquesta marca de joguines no implica només que siguin boniques, sinó que ajuden a famílies que viuen molt lluny de les nostres contrades, a petits artesans, sabent que així aquelles dones tenen una ocupació regular, sostenible i flexible i poden oferir als seus menuts una vida millor. Us deixo amb el vídeo que us permetrà descobrir aquesta història una mica millor.

Els seus productes s´no una autèntica delícia, tots fets a mà i tots fets a crochet. Els productes es poden dividir en diferents categories: sonalls, joguines en forma de menjar, personatges de conte, animals i amics i productes per a nadons. M’he decidit portar-vos una petita mostra dels seus productes. Jo els vaig descobrir a una tenda escocesa preciosa que es deia That cute little Highland shop. No és una tenda pròpiament de joguines, és més aviat una tenda de regals que es trobava en un petit poble que vaig tenir la sort de visitar i que es deia Fort Augustus, ben a la vora del llac Ness. Allà vaig trobar Peeble i no em vaig comprar res de la marca en qüestió perquè no tinc cap menut que ho pugui gaudir.

Koala Dream és una marca de joguines de fusta Australiana que es produeix a la Xina. La marca en qüestió la vaig descobrir a Copenhague, i és que en les nostres contrades no l’he vist mai. I us la porto perquè tot i tenir pocs productes, els que tenen m’agraden moltíssim. Tenen dues gammes molt marcades, per una banda els instruments musicals de fusta, i per altra tota una sèrie de productes de cuineta que permeten als infants crear el seu propi sandvitx, kebab o frankfurt. Són productes de qualitat, molt acolorits i que de ben segur us encantaran.

Avui és el novè aniversari del Trompeta, i el desè curs que enceto com a mestra, i aquesta és la segona vegada que començo a escriure aquesta entrada. EL primer esbós que en vaig fer no s’assemblava gaire al que us vull escriure ara. En ell us explicava que s’acabava el Trompeta, que havia perdut la il·lusió. Ha estat un any complicat, i un any en que sovint no m’ha vingut de gust asseure’m a escriure res en el bloc. Però m’he donat compte que no ho puc deixar, que el Trompeta és part de mi, de la meva vida i de la meva personalitat i tancar aquesta porta només em feia mal. És per això que he decidit que el que faré és seguir, però escrivint quan tingui ganes, quan em vingui de gust. Potser no amb la mateixa regularitat que abans, potser no amb la mateixa dedicació, però sí amb el mateix esperit.

Els meus Elefants ja començaran sisè de Primària si no m’equivoco i no m’he descomptat. Són i seran sempre els meus primers nens, els estimaré sempre i d’ells sempre guardaré un record especial. Amb ells va néixer tot plegat, amb ells vaig aprendre moltes coses, i és impossible no sentir com els anys van caient l’un rere l’altre quan m’imagino lo grans que deuen estar. Probablement ni em recorden, però això no és important, lo important és el que em van arribar aportar i el que em van arribar a fer créixer. Aquell va ser un any fantàstic, duríssim però del que m’enduc moltíssimes experiències, vaig tenir unes grans companyes, però una per mi va ser el millor que m’ha passat en la meva trajectòria professional. Només per conèixer-la a ella va valer la pena triar aquella Llar d’Infants, en aquell moment de la meva vida. Sé que saps que parlo de tu, de ben segur m’estàs llegint, sempre ho fas, ets una de les meves fidels seguidores, amb tu vaig aprendre a ser mestra, ets part de la meva família i t’has convertit en imprescindible. I creu-me que a la vida jo sempre he estat de tenir pocs imprescindibles, i tu ets un d’ells. Gràcies per ser-hi sempre!

Així que només això, que gràcies als que em llegiu, als que m’heu demanat consell, als que heu format part de la petita gran història d’aquest bloc, i que vostre també és aquest aniversari. Gràcies sobretot al meu company de viatge, per aguantar les meves estones mirant i remirant contes en diferents llibreries, per ajudar-me a trobar racons pel Trompeta allà on estiguem, per acompanyar-me al cinema cada vegada que vull veure una pel·lícula de dibuixos, per fer-me créixer personalment i per fer créixer aquest Elefant. Gràcies mil cops!

Així que moltes felicitats a tots, que passeu un dia esplèndid i que gaudiu de la Diada d’avui. Que no hi ha cosa que m’enorgulleixi més que tenir l’aniversari un dia com avui. FELICITATS TROMPETA I QUE EN COMPLEIXIS MOLTS I MOLTS MÉS!

Copenhague és una ciutat de disseny, al igual que la resta de països nòrdics, Dinamarca té una especial cura del disseny dels seus productes, ofereixen dissenys molt nòrdics, línies rectes i sòbries, colors clars… I la seva passió pel disseny l’apliquen en diferents àmbits. Un d’ells és el disseny de joguines i roba per a nens, i és en aquest sentit en el que avui us vull portar la botiga The Little Things. Una botiga de joguines boniques i roba per a nens. Les joguines són de marques europees i daneses, però les marques de roba són totes de Dinamarca, i en elles es pot apreciar clarament l’estil del disseny nòrdic. La botiga és una monada i us recomano que entreu a la seva web per entendre quin tipus de productes ofereixen i quin és el seu estil.

La podeu trobar a:

THE LITTLE THINGS

Vesterbrogade 161, Copenhague.

Farà cosa d’un mes, mes i mig vaig descobrir un nou racó Trompeta, es tracta d’una nova botiga de joguines d’aquestes tan especials, tan boniques… Amb productes de qualitat de les millors marques europees, moltes joguines de fusta i tot plegat tractat amb un amor impressionant. La botiga en sí es divideix en diversos espais. Per una banda la part dels artistes, on podem trobar tot allò referent a a pintar i a crear. La part dels viatgers on podem trobar llibres d’activitats per a viatges llargs, atles, coses de diferents indrets del món… També hi ha la part de lectors, on tenim un petit racó de contes. Una part de creadors, que implica tot el tema de manualitats, de muntar i desmuntar. I la part d’enginy on trobem tota mena de jocs educatius, didàctics i que impliquin als nens donar un parell de voltes a allò que estan fent.

Tot plegat, com ja us he dit, tractat amb un gust exquisit. La imatge gràfica de la botiga és preciosa i la atenció de la seva propietària és excel·lent. És pràcticament impossible no sortir de la botiga amb una bossa. Cal destacar que tenen algunes marques europees que només havia vist a l’estranger i que en les nostres contrades no havia trobat, així que ja ho sabeu Repollos rebeldes és un racó fantàstic per trobar regals per als més menuts de la família.

REPOLLOS REBELDES

c/Villarroel 229 (Barcelona)

Hr. De dilluns a dissabte de 9:30 a 20:30h

Bé, avui us porto dos títols de dues col·leccions que una succeeix a l’altra. M’explico: primer va néixer la col·lecció Contes Esbojarrats, i després van crear la col·lecció Nous esbojarrats. Ambdues col·leccions creades per Baula però amb petites diferències sobretot d’edició. La primera col·lecció Contes esbojarrats era amb tapes dures, i ara els Nous Esbojarrats s’han creat amb tapes toves per tal d’economitzar-ned la producció i també rebaixar-ne el preu per al possible comprador. Un altre aspecte important a destacar és el canvi de tipologia textual: la primera col·lecció eren llibres en lletra lligada, i ara són contes en lletra d’impremta. Cosa que ens fa pensar que l’edat a la que estan destinats potser també ha variat una mica. De totes maneres, i exposades les diferències, les dues col·leccions tenen molts punts en comú, i és que en ambdós casos es tracta d’històries esbojarrades, divertides, un xic surrealistes i sempre amb finals sorprenents. La veritat que són contes que em diverteixen molt, per això m’he decidit a portar-vos aquests dos títols:

EN PERE I EL NINJA, Alex Latimer, Col·l. Contes esbojarrats, Editorial Baula –> Aquest conte quan el vaig veure per primera vegada em va fer molta gràcia. Em va recordar al gran clàssic del Pastor Mentider però totalment revisat, modern i diferent. Però la idea era similar, si més no en un inici. Un nen al que els seus pares no el creuen perquè té molta imaginació. Li pregunten per l’últim bocí de pastís, i ell respon la veritat: “Ha sigut un ninja!”. Però els pares mai es creien les seves excuses. Així va ser que un bon dia va decidir escriure una carta a sis persones diferents. Tots els éssers suposadament imaginaris es presenten a casa seva i per fi els pares d’en Pere se’l creuen.

UN MISTERI GEGANTÍ, Laia Massons, Il·l. Rocio Bonilla, Col·l. Nous Esbojarrats, Editorial Baula –> La Mariona té un problema. Sort en té dels seus veïns, que no dubten a ajudar-la i converteixen l’edifici on viuen en un anar i venir solidari, escales amunt, escales avall. Tothom hi aporta les seves idees i la seva imaginació: des del mestre fins al forçut, passant per la perruquera, el músic o la pastissera. Com que la unió fa la força i de traça tampoc no els en falta, tots junts s’ho passen d’allò més bé mirant de solucionar un misteriós problema… gegantí de veritat. Les divertidíssimes il·lustracions de la Rocio Bonilla, fan d’aquest un relat encara més entretingut.

Si el Nadal passat hi va haver una pel·lícula de dibuixos diferent, allunyada de Disney, de Pixar i del 3D, aquesta va ser sens dubte La cançó del mar. Una pel·lícula extraordinària, feta com es feien abans i que a més d’aportar-nos unes il·lustracions fantàstiques i una imatge preciosa, ens acosta una bonica història. Una història basada en una llegenda tradicional dels països nòrdics. Una història sobre Selkies, les Selkies són uns éssers mitològics que són una espècie de dones d’aigua nòrdiques que tenen la propietat de convertir-se en foques. Però de tot plegat ja us en parlaré un altre dia. Ara deixeu-me que us expliqui l’argument de la pel·lícula en qüestió. Ens narra la història d’una família on el pare és el vigilant del far d’una petita illa de la costa d’Irlanda, té dona i un fill. I quan aquesta està esperant el segon, només al néixer els abandona i marxa per sempre més.

Passen sis anys i el pare no aixeca cap, i la nena amb sis anys encara no ha pronunciat ni una sola paraula, i el germà la odia perquè associa en aquella criatura la desaparició de la seva mare. L’àvia de les  criatures se les vol emportar a viure amb ella a la ciutat, el mar és un perill constant per a ells. Però a tot plegat la nena i el seu germà s’adonaran que en realitat la petita criatura és una Selkie, i que amb el seu cant podrà desfer l’encanteri que una bruixa té damunt de tots els éssers fantàstics i imaginaris.

La pel·lícula ens narra aquesta aventura i com els dos nens es comencen a unir mica en mica.

Sé que és tard perquè l’aneu a veure al cinema, però m’he decidit a portar-vos-la, perquè ara ha sortit en DVD i és la vostra oportunitat per veure-la si no ho heu pogut fer.

COLORS, Hervé Tullet, Editorial Cruïlla (2015) –> Avui us porto un nou llibre de colors, i com us l’he portat sol, doncs no he posat Contes de colors (VIII) i m’he limitat a posar-vos el títol del conte en qüestió, que no és gaire original, tot s’ha de reconèixer. Es tracta d’un conte que ens ha arribat a les nostres contrades provinent de França aquest any, de la mà de Cruïlla, un altre títol d’Hervé Tullet, del que ja us n’he portat un parell, curiosament els dos anteriors i aquest treballen els colors, però tots tres ho fan d’una manera totalment diferent. Aquesta vegada el llibre explica d’una manera lúdica i divertida la formació dels colors secundaris a través dels primaris. És un conte que està pensat per ser primer mirat, llegit i comprès i després treballar-lo posant en pràctica el que ens van explicant amb pintura tal i com fa l’autor a cadascuna de les planes del llibre, on es limita a fer taques amb pintura, i anar-les ajuntant o barrejant per obtenir els colors.

La veritat que és un conte bonic, d’aquells que són prou bonics per ser treballats amb els més menuts, potser de manera individual, o potser en gran grup dins d’un aula.

La veritat és que a mi tota aquesta mena de llibres em recorden sempre al que per mi va ser pioner en tot plegat: Leo Lionni amb el seu El petit blau i el petit groc. I sempre és un conte que per com me’l van descobrir, per com el vaig veure per primera vegada que m’ha captivat més que la resta. Tot i això, aquest llibre que us he portat avui, no deixa de semblar-me fantàstic.

Aquest estiu no us podeu perdre Inside Out, us recomano a tots que hi aneu! És fantàstica, preciosa, imaginativa, divertida i sobretot EMOCIONAL! Ho té tot! Haig d’admetre que potser no és una pel·lícula que els nens gaire menuts puguin entendre, si més no, puguin entendre en la seva totalitat. És una pel·lícula madura i fantàstica que ens parla sobre les emocions. I és que sovint ens esforcem en parlar d’educació emocional, sentiments, de treballar-ho amb els més menuts, i sovint sens escapa la manera com fer-ho amb els més menuts. Doncs aquesta pel·lícula ens explica com passen les coses en el cap d’una nena i com les emocions, es contraposen, s’escapen, es perden o es difonen.

Us explico de què va sense caure en explicar-vos massa la trama, o desvetllar-vos masses sorpreses. Ens trobem en el cap d’una nena d’onze anys que es diu Riley i viu a Minnesota, la seva vida és molt tranquil·la, les seves emocions: la joia, la tristesa, la por, la ira i el fastig estan al seu cap i estan força controlades.

La majoria dels seus records són alegres, i la seva personalitat i caràcter es sustenta en cinc mons que s’han anat formant amb els anys: la família, l’amistat, les ximpleries, la sinceritat i el hoquei. Són cinc mons que en la pel·lícula estan representats com cinc illes, de manera molt gràfica, però que són el que esdevenen els pilars de la personalitat de cada persona.

Els pares de la Riley però un dia decideixen deixar la seva ciutat natal per anar a viure a San Francisco, i el món de la Riley s’esfondra. És tot aquest procès de canvi el que ens explica a la pel·lícula, i com tot plegat es pot acabar reconduint d’una manera o un altre, i una certa manera de viure o d’entendre la vida canvia per donar pas a la pre-adolescència.

És fascinant i no us vull explicar gaire més de com va tot plegat, destacar que els personatges són fantàstics i que és impossible no agafar-lis carinyo. A banda dels cinc personatges de dins del cap de la Riley, i la pròpia nena, així com els seus pares, per mi un dels personatges més importants per entendre la pel·lícula en sí és el Bing Bong.

En Bing Bong és l’amic imaginari de la Riley quan era petita, un animal amb cos de cotó de sucre, trompa d’elefant, cua de gat i que feia les delícies de la Riley quan era petita, fins que un dia hi deixa de jugar, i queda relegat en un racó del seu cap i sense feina. A mi, el personatge en qüestió em va robar el cor, i crec que té un paper molt important en la comprensió de la pel·lícula.

És fantàstica, no és per a nens menuts, però sí que la poden començar a entendre nens de 7-8 anys, i evidentment per adults. I és que Pixar ha fet una vegada més una pel·lícula fantàstica que no ens deixa d’emocionar a tots.

FAUNA POP-UP, David Pelham, Editorial Combel –> David Pelham és un autèntic prodigi en això dels àlbums pop-up, un autèntic enginyer del món del paper, capaç de fer les obres més sorprenents. Sembla un autèntic especialista en crear animals, i si d’ell ja us vaig portar Zoo, de nou ens sorprèn amb més animals. Aquesta vegada descobrireu en tres dimensions la granota, el tigre, la daina, el guepard o la zebra, cada un en un pop-up per pàgina.

Tan en el Zoo com amb aquest llibre, he tingut la sensació que les portades no m’acaben de fer el pes, de totes maneres el realment espectacular d’aquest conte és el que hi ha al seu interior.